Màrius Serra (Barcelona, 1963) ha publicat més de cinc mil mots encreuats, uns mil articles, vuit llibres de narrativa i tres de ludolingüística, entre els quals destaca Verbàlia (jocs de paraules i esforços de l'enginy literari) (2000), guardonat amb els premis Octavi Pellissa, Serra d'Or i Lletra d'Or. Des del 20/02/2002 manté el portal trilingüe sobre jocs de paraules www.verbalia.com i des de juny de 2003 condueix el programa literari "Alexandria" al Canal 33. En l'àmbit de la ficció, va rebre el premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana pel llibre de relats La vida normal (1998). També destaquen les novel·les Mon Oncle (1995, premi FEC), AblanatanalbA (1999) i Monocle (2003). De com s'escriu una novel·la és la seva primera novel·la "sense ficció". Viu i escriu a Horta, però el trobareu a www.mariusserra.infoDe com s'escriu una novel·la és la biografia d'una novel·la (in)acabada que l'autor només va poder concloure gràcies a les 145 propostes de final que li van enviar els lectors. Màrius Serra hi narra, amb noms i cognoms, la història verídica d'un projecte literari nascut el 1995 d'un dol, interromput l'hivern del 97, rescatat a primers del 2000 per una proposta editorial i no rematat fins a l'estiu del 2003, en unes setmanes frenètiques d'interacció amb els lectors. L'escriptura de la novel·la coincideix, inevitablement, amb alguns dels sotracs de la vida normal, de manera que en aquesta crònica s'hi barregen qüestions editorials, tècniques, emocionals, literàries, mèdiques, comunicatives i industrials. L'autor verbalitza el plaer d'escriure i explica com li neixen els personatges, però també reviu reunions, negociacions i altres episodis del món cultural que ofereixen la cara més prosaica de la pràctica literària. Hi desfilen autors, editors, crítics, artistes, periodistes, dissenyadors, gent de la televisió i agents literàries. Al final, resulten tan novel·lescos els avatars viscuts per tirar endavant el projecte literari com els que protagonitzen els personatges ficticis de la novel·la. De com s'escriu una novel·la és un relat personal, a voltes commovedor i d'una franquesa que frega la impudícia. Recorda el que ja va escriure l'autor a La vida normal: "Abans d'escriure pensava que la millor manera de ser transparent era ser hermètic. Ara penso el mateix, més o menys: la millor manera de ser hermètic és ser transparent".
