Tot i que la cuina actual dels convents no és la mateixa que la que d?anys enrere, la història ens demostra que la tradició de la cuina monàstica ha existit des de l?edat mitjana fins a la meitat del segle XIX. Amb els pescadors, els monjos constitueixen l?únic col·lectiu d?homes que ha practicat l?art gastronòmic i, per tant, podem dir que són els transmissors de la nostra cuina antiga: ells han posat de manifest la memòria de la taula dels catalans a través dels seus receptaris, que, del segle XVII al XVIII i primeries del XIX, són els únics que hi ha sobre la nostra cuina i en català.
Les pàgines d?aquest llibre ens mostren un recorregut per la història dels convents i dels ordes del país, centrant-se sobretot en els orígens, la tradició i l?elaboració d?uns plats antics però que alhora constitueixen la base de la nostra cuina moderna: de menjars senzills i sans ?incloem un model de cuina ovopiscivegetariana?, fins a plats d?un gran refinament i exquisidesa, tots ells explicats pas a pas a fi que tothom els pugui fer.
Cuina monàstica és, doncs, un llibre que no parla ni d?ascetisme ni de sacrificis, sinó d?una cuina festiva que és una delícia per als sentits i que és a l?abast de tothom.
