El llibre examina lassociacionisme cultural dels catalans a lexterior a partir dun estudi de cas: la història del Casal Català de Brusselles des de la seva fundació, a final de 1930, fins al present. Investigant les fonts documentals i orals existents, lautor aconsegueix realitzar el perfil històric de lentitat de referència social i cultural dels catalans de Bèlgica, tot situant el seu naixement en el context de la creació daltres entitats catalanes darreu del món. La història del Casal Català de Brusselles està marcada pel pes dels exilis, els diferents interessos de lemigració i les tensions polítiques de la metròpoli. Així mateix, lentitat ha guanyat pes o ha decaigut al ritme dels moviments demogràfics procedents de Catalunya i sha adaptat a les necessitats i demandes de la colònia catalana de cada moment que, des dels anys 70, adquireix un dinamisme singular derivat de la capitalitat europea de la ciutat. En les darreres dècades, la tasca de difusió i projecció de la llengua i la cultura catalanes ha donat pas a una major importància de les funcions socialitzadores i comunitàries, en un nou món marcat pel canvi tecnològic i lescurçament de les distàncies entre la Catalunya exterior i la interior.
