"Carol" fa visible duna manera radicalment subtil, com pocs cops un film ho ha fet amb aquesta intensitat, lenamorament entre dues dones, a través de totes les fases duna profunda transformació: des del descobriment, en el fulgor duna mirada, fins a lentrega final, ja només insinuada. I entremig, un diàleg de mirades i una gestualitat elaboradíssima de les mans que donen a veure, de manera increïblement refinada, laparició, lemergència, el desplegament i lefusió del desig amorós, així com una cartografia complexa de passions connectades, des de lespera, el neguit, el calfred, la tremolor, la por o la desolació.
La pel·lícula ha provocat uns efectes gens habituals: la irrupció duna legió de carolistes. A la Universitat de Girona shi van aplegar deminents, en resposta a una convocatòria de la professora Imma Merino, el gener de 2017, en la primera edició del cicle Pensar una pel·lícula, organitzat pel Cinema Truffaut i i el projecte de recerca IMCOFOTO: va ser una jornada extraordinàriament rica i estimulant, pel rigor i la qualitat de les intervencions i per la vitalitat dels debats i diàlegs que shi van generar. Que aquelles paraules, afegint-shi a més daltres, esdevinguin ara paraules escrites i, de nou, compartides no és només testimoni daquell seminari memorable, sinó sobretot invitació a tornar-hi, un cop més, a aquesta pel·lícula prodigiosa per provar de pensar-la de nou, en múltiples direccions.
