El final de lhivern de 1951 fou a Barcelona massa fred, de matins boirosos, de dies foscos. Franco assistia a El Escorial a una missa en sufragi per lànima dAlfons XIII. A la ciutat sanunciava que el Papa es dirigiria als obrers catalans a través de grans altaveus instal·lats a la plaça Catalunya.
Però a la matinada de l1 de març, centenars, milers dombres caminaven pels carrers de Barcelona. La gent del poble, la pobretalla deia prou. Vencent la por. Havien decidit no agafar el tramvia, el mitjà de transport fonamental dels anys cinquanta, per protestar per la pujada abusiva del preu del bitllet. Per primer cop dençà del final de la guerra una massiva protesta popular senfrontava a la dictadura.
Barcelona 1951 és la crònica daquells fets, en la qual sincrusten diferents relats de misèria i dinfàmia però també de dignitat i esperança. Històries que podien haver passat o que potser van passar en circumstàncies fins i tot més dramàtiques. Personatges i situacions que ens acosten a temps remots però don han sortit els nostres. Perquè allò que ha passat sovint torna a passar: Els que es negaren a pujar al tramvia, els homes i les dones que per primer cop plantaren cara al franquisme, sels va acusar dhaver dut a terme una temptativa sediciosa.
