En aquest inici del segle XXI on sembla que tot lespai de lesfera terràqüia està mesurat, li hem posat nom i cognoms a cada continent, a cada illa, a cada mar, a cada vall o petit indret. Des de línfim rierol de la selva amazònica a les dunes que canvien segons lhàlit del vent en un desert de Tasmània. Viatjar es pot transformar en la confirmació dun mapa que ratlla la perfecció, gràcies a la tecnologia, però també té el perill dabandonar aquella empresa on la ruta, siga en la realitat o en la ficció, entre altres qüestions és descobrir, i encara més, descobrir-se a un mateix i a la resta déssers humans. Aquest periple és una revolta contra la pressa. El Google Maps ací no ens serveix. El turisme com el contrari, com loposició del viatger, daquell que observa amb calma. La literatura genera espai i lespai genera creació. Aquest assaig intenta esbossar aquest trajecte tot passant pel filtre de la memòria i de lescriptura.
