Abans del coronavirus, la humanitat ja havia conegut pandèmies més mortíferes. Però no s'havia confinat mai a escala mundial, ni havia produït mai tants discursos obsessius. En aquest breu assaig, el filòsof Bernard-Henri Lévy intenta fer un balanç d'aquesta Primera Por Mundial, que ha generat una realitat més inversemblant que la ficció. El que interessa a Lévy no és pas el que el virus ha «dit», sinó el que se li ha fet dir; el deliri interpretatiu en què tothom s'ha volgut erigir en profeta sobre «el món de després».
