Antígona, escrita el 1939 i publicada el 1955, és el mite clàssic que permet a l'autor de dur a terme l'anàlisi sintètica, però intensa, de la lluita fratricida entre les dues Espanyes històricament enfrontades per la Guerra Civil. Antígona es pot interpretar des de diferents punts de vista, perquè el que Espriu hi ha intentat és donar-nos les «raons dels personatges», les motivacions i les justificacions per les quals cada bàndol actua. I dins aquest context, una víctima innocent que només es regeix per l'amor: Antígona. SALVADOR ESPRIU (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985), un dels grans noms de la poesia catalana contemporània i prosista extraordinari, va conrear també el teatre de manera breu, però rellevant: Primera història d'Esther (publicada el 1948, no va ser estrenada fins el 1957), Antígona (publicada el 1955, es va representar per primera vegada el 1958), Ronda de mort a Sinera (publicada el 1966, sobre un muntatge teatral de Ricard Salvat que es va estrenar el 1965) i Una altra Fedra, si us plau (publicada el 1978, escrita per encàrrec de l'actriu Núria Espert i estrenada el 1977 per la companyia de la mateixa actriu).
