Quan Espanya perd les colònies dultramar, lexèrcit cau en el pou del desprestigi. Sense gestes imperials a exhibir, lEstat es gira cap endins i fa bandera de la unitat. Inventa enemics, crea un marc jurídic dexcepció i forja institucions amb vocació repressora. El bé comú és substituït per la raó dEstat, que és defensada, si convé, des dels angles morts del sistema. El franquisme ho accentua i la mort del dictador no ho atura, perquè les elits espanyoles es reciclen i continuen tenint el poder en una democràcia de baixa qualitat. Daquesta manera, el marc jurídic queda en mans dinstitucions receloses amb el sistema de drets i llibertats de la Constitució.
Els assassinats de J. F. Kennedy i dAldo Moro, el Watergate i certes pràctiques de la Rússia de Putin han estat explicades a partir de lexistència dun poder que opera en la penombra de les institucions. També lanomenada Operació Catalunya, el Catalangate, les declaracions de lexministre Barrionuevo sobre els GAL i tot allò relacionat amb lexcomissari Villarejo acrediten lexistència dun poder a les clavegueres de lEstat.
La descripció d'un Estat dins de lEstat que opera impunement al marge de la llei que diu defensar.
