A la Barcelona dels anys setanta, lOlivia està a punt de llicenciar-se a la Facultat de Filosofia i Lletres en lespecialitat dHistòria de lArt. Vinguda cinc anys enrere del poble, viu al barri Gòtic amb el seu avi, un antiquari del carrer de la Palla al qual ajuda en les seves estones lliures, alhora que surt amb un reporter gràfic que cobreix els esdeveniments més rellevants del franquisme.
Durant el buidatge dun pis dun important col·leccionista dart, dorigen austríac, lOlivia descobreix lautoretrat de la Valèria Sans, una pintora davantguarda desconeguda que va viure al Montparnasse dels anys vint i es va relacionar amb els grans artistes del moment. La seva mort prematura i el fet de ser una dona la van enterrar en loblit. Aquest descobriment representarà un mirall edificant i una gran motivació per a la trajectòria vital de lOlivia, que quedarà marcada per sempre.
La pintora shavia representat ajaguda, en actitud relaxada, com aquelles odalisques de Matisse o com lOlympia de Manet, tot i que ella no es cobria el sexe amb una mà pudorosa. Ni tan sols un retall de les teles riques i de colors ardents que vestien el fons del quadre i en les quals hi havia infinitat dulls estampats, amb clares reminiscències surrealistes, tapava un centímetre de la seva pell blanca, lluminosa, que gairebé li semblava tocar.
