Ni res aquí, ni res allà. O potser tot, en aquest trànsit d'un buit aun altre: conrear el cos, l'únic terreny propi, saber que és bell ellloc on l'ull descansa, dir-se el passat com si fos viu encara i ferde cada mot una darrera casa. Aquests són els camins que porten Aldellà de l'enlloc, cent poemes que des del fons de la terraconstrueixen el moment com a acte estètic i la paraula com a punt departida i d'arribada. Res no és banal en una poesia on l'enyor es facarn, on, sense déus, el jo poètic trena vincles amb la natura pertrobar-hi una nova forma de completesa.
