Seguint l'estil narratiu de Fusta d'eucaliptus cremada, l'Ennatu Domingo fa viatjar els lectors amb ella en un relat nòmada a través de diferents països entre Europa i Àfrica i mitjançant diferents nivells de narració intercalats. En aquest nou llibre, l'autora rememora la seva estada com a voluntària en un camp de refugiats de les Nacions Unides al nord de Grècia l'estiu del 2017, on hi vivien milers de persones arribades per mar fugint de conflictes d'arreu. Aquesta experiència es converteix en un mirall: al camp hi havia dones joves refugiades que, com l'Ennatu, també provenien d'Etiòpia i es preguntaven com era que ella era a l'altre costat; a la vegada que, de totes les dones joves europees que feien de voluntàries, l'Ennatu era lúnica no blanca i fins i tot va ser confosa per una etíop refugiada, de les de l'altre costat del mirall.
A partir d'aquí, fent anades i tornades dels records del camp de refugiats de Grècia fins a Maastricht, al sud d'Holanda, on va viure i treballar uns anys com a politòloga investigadora, passant per països de l'Europa central i africans com Zàmbia, Kenya, Etiòpia, Zimbabwe i Senegal, l'Ennatu construeix un trencadís amb reflexions sobre què significa viatjar sola com a dona negra i quines són les diferències de fer-ho des d'Europa cap a Àfrica i des d'Àfrica cap a Europa. L'Ennatu es fixa en la mirada que projectem els uns sobre els altres segons a quin costat del mirall ens situem i constata com les relacions entre Europa i Àfrica, en els àmbits del desenvolupament i la migració, es regeixen per un racisme inherent.
