El recull donze relats curts, molt curts i no tan curts que ens presenta la Noèlia Arrotea, té com a punt de connexió entre ells la presència dalgun protagonista de la sèrie PSIBORN, a més de continuar denunciant la doble moral de personatges destacats de la nostra societat, perfectament reconeixibles.
Lautora ens durà al passat, en el què coneixerem els detalls més escabrosos de La primera teràpia, a cavall entre Palma, Andorra i la seva estimada Barcelona, a la qual havia arribat feia poc. A Salvem Catalunya, ens traslladarà a un futur distòpic, que sinicia a Islàndia, on la presidenta de la Generalitat a lexili prepara la reconquesta del Principat, mentre el món recula davant dels embats del Califat.
Viurem temps de pandèmia a la Plaça Sant Jaume, una Confessió conduïda pel prior de la capella de Sant Jordi, amb un cognom que no és casual. Albània, capital SUTTON despulla un entramat mafiós amb la connivència de lestat, mentre que Volem recollir entra de ple amb el món del tercer sector a la Mediterrània, les interioritats dun vaixell amb patrocinadors aprofitats. El relat més curt és segurament el més colpidor, El dinosaure català de Monterroso que ens entestem a fingir que no veiem, com un elefant a lhabitació. BERRACUS descriu les interioritats, les reunions que la Catalunya B voldria secretes, latac que patim contra la llibertat dexpressió i de creació, uns drets magníficament defensats pel professor Ramon Cotarelo al seu pròleg. La filòloga transsexual que corregeix els textos de la Dra. Arrotea, guanyarà El premi literari més important per a obra publicada en català, sabrem com. Seguirem les peripècies parisines de lambaixador a lUNESCO, tot un Patrimoni immaterial que nega a la rumba catalana. Pacient de la Dra. Jover, sòcia veterana però júnior a la consulta PsiBorn, veurem com grimpa el pobre Esguerrat per les torres de la Sagrada Família. Finalment, imperdible, descobrirem el pensament dun Sensat desfermat.
Sha especulat molt sobre la gran novel·la de Barcelona. Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava lenyorat Manolo Vázquez Montalbán, barcelonès, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb lactualitat del nostre present i amb tanta valentia com la Dra. Noèlia Arrotea. Els seus relats savancen fins i tot al periodisme dinvestigació nostrat.
Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de lestablishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història dun temps i dun lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
