Unes ganes salvatges de cridar és la ràbia continguda que tenim a dins. Uns amics que viuen, moren i reneixen en cicles dun dia, un ajudant denterramorts que és el sospitós perfecte per a un crim, una carta escrita des duna zona de guerra, lestrany pacte per aconseguir la fotografia perfecta o una guineu amb el do de la conversa són algunes de les històries que ens donen la imatge dun món que ens aclapara: un món sense marxa enrere, desolat per larrogància humana, on hem abandonat el bosc per la civilització i les paraules són la porta de lengany.
Escrits amb una prosa vigorosa que vessa personalitat, aquests nou contes travessats per la mort i el sexe apunten amb una mirada plena de sarcasme i humor negre a una humanitat crepuscular, un món hostil en què, malgrat tot, els personatges no deixen de viure o sobreviure.
