Tots hem notat la presència dels nostres éssers estimats després de la seva mort. Un gest que ens resulta familiar, una conversa en somnis, una mirada que no ens pertany o una silueta que ningú més pot veure asseguda a la butaca del costat. Tot i així, continuem entossudits a fer fora els difunts de les nostres vides.
Això no és un altre llibre sobre superar la pèrdua. Tampoc és una guia per aprendre a girar full, ni cap manual d'instruccions que t'expliqui com et sentiràs després de la mort d'una persona estimada. És una reflexió entorn de la possibilitat que els morts no se'n vagin. Un intent de desvelar els vincles que hi establim i la manera com aquests ens permeten conviure-hi, o fins i tot generar-hi nous records. Perquè, com es repeteix una vegada i una altra al llarg del text, no són els fantasmes no habiten els llocs, sinó les persones.
