El crític Geno Pampaloni va escriure que Estate al lago mereix el nom de clàssic perquèexplicaté la qualitat de «vèncer el temps travessant-lo». Narra «les últimes vacances de la infantesa» de Giacomo, fill petit duna família de la gran burgesia milanesa de professionals liberals entre les dues guerres. És un noi fantàstic, mediocre a lescola, amb tendència a la tristesa contemplativa, que reacciona als cops del món bé amb indolència, bé amb excitació. És, en poques paraules, un inacabat. El classicisme del relat de Vigevani rau en el gust lleu i en la claredat, en la narració de lexperiència dun noi quetambé segons Pampalonientra en la vida per la porta «no de la conquesta, sinó de la poesia».
