Aquesta és lobra pòstuma de Clarice Lispector i la seva recerca definitiva: un diàleg entre lautor i el seu personatge, Ângela Pralini. El jo de lun i de laltre es prenen la mida de lesquena, llancen crits al cel fins que les seves veus es confonen. Fins que Ângela sallibera de les paraules del seu creador. ¿Què passa quan el personatge supera lautor? Si hi ha algú capaç de revelar el misteri, aquest geni es diu Lispector.
Un alè de vida és daquells llibres que subratllaries sencer, a cada racó hi ha una imatge on passar-te la vida. No cal burxar en el sentit amagat del diàleg entre Ângela i lautor. Les frases de Lispector són lapidàries com tatuatges: «Tinc por destar viva, perquè qui té vida ve un dia que es mor.» / «Una paraula és la mentida duna altra.»
Lispector enlluerna com només ho fan les grans ments duna generació. Potser no lhem entès del tot, encara. ¿I si no estem preparats perquè sigui una dona qui reveli el misteri?
