¿És la llibertat personal ?tal com afirma l?ideal modern? la que confereix a cadascú de nosaltres la seva dignitat individual inalienable, o bé cal reconèixer ?amb els postmoderns de la mort del subjecte o amb els entusiastes dels restauracionismes religiosos del color que sigui? que la flamant llibertat moderna era tan sols una vana, buida, inútil i probablement fins i tot perniciosa il?lusió? En aquest treball s?ha volgut aprofundir aquesta qüestió a partir de la noció de persona que la teologia trinitària ha anat desenvolupant al llarg dels segles. Lluny de desestimar la llibertat personal com a il·lusió vana, els teòlegs trinitaris s?hi veuen enfrontats inevitablement una i altra vegada, i l?acaben reconeixent com a inseparable de la capacitat d?estimar i, alhora, com a constitutiva del nostre ser imatge de Déu.
