La protagonista d'aquesta novel·la frega la trentena i enveja les persones que no dubten, que tenen clar on volen arribar, que han trobat el seu jaç.
La vida coneguda al seu poble li pesa, li fa mandra i l'ensopeix. Només hi veu mort, perquè tothom sap que als pobles la mort és sonora i més propera; i topa amb records que no són seus, sinó de la seva àvia. Fins que veu la possibilitat de fugir i se'n va a viure al sud d'Itàlia, a Calàbria una terra de pas, de gent que emigra, de gent que hi arriba amb pastera, de gent que no acaba d'encaixar enlloc. Com ella, que viu esquivant la permanència; desfent-se de cases, feines i homes.
