Al marge dels camins més concorreguts, Damià Bardera ha construït al llarg dels anys un univers literari propi i fascinant. Amb un llenguatge depurat, una notable economia de mitjans i personatges esquemàtics, ens fa creure que la literatura és un joc de nens. Un joc cruel i fosc, carregat dhumor negre, de violència ingènua, amb normes pròpies. Així, Bardera ha desafiat els cànons del gènere de la narrativa breu.
«Sobre el teló» obre una via inexplorada que comunica el relat curt amb el teatre. Podríem dir que descobreix el «relat teatral»? Que inventa lesquetx teatral dimpossible representació? En el teatre buit de Bardera ressonen la rialla sardònica dAgota Kristof i els silencis enigmàtics de Samuel Beckett.
