"No hi ha ni bon ni mal ús de la llibertat d'expressió, només n'hi ha un ús insuficient". L'afirmació de Raoul Vaneigem dóna el to d'aquest assaig dedicat a la llibertat més bàsica de l'ésser humà. Un text sense concessions per a defensar una llibertat que, segons ell, no ha d'estar sotmesa a cap limitació política, moral o jurídica. Contra les veritats-santuari i els secrets d'Estat, contra les lleis sobre la calúmnia, el racisme i la pornografia, l'autor considera que l'estupidesa i la ignomínia només es poden combatre i vèncer si es treballa per fer desaparèixer les condicions que les fan possibles. Vaneigem afirma fort i clar: "Autoritzeu totes les opinions, nosaltres sabrem reconèixer les nostres, les combatrem i aprendrem a anul·lar la força d'atracció del mal. (...) Les combatrem mitjançant l'única crítica que pot eradicar-les: pensant per nosaltres mateixos..." L'aposta per l'ús il·limitat i absolut de la llibertat d'expressió significa, per Raoul Vaneigem, que les persones han d'aconseguir sortir a la fi de la minoria d'edat i de la dependència per tal de retrobar-se en la seva plena humanitat.
