Sobreviure no vol dir viure. Així és com es sent la protagonista, quan comença el seu relat amb Vaig néixer quan tenia nou anys, deu mesos i set dies.
Un excés de prudència en lentorn que envolta lElika fa que el seu cervell es regiri constantment per cercar respostes a les preguntes que tampoc han estat formulades.
En fer-se adulta, ella interpreta aquest silencia com que a ningú li importa la seva vida.
Elika considera que va néixer de nou com a conseqüència dun assassinat. La seva mare va matar el seu germà petit i després ella mateixa es va llevar la vida. Fins aleshores, havien portat una vida rutinària, en la qual no hi havia indicis dels tràgics esdeveniments propvinents. No es va trobar una carta de comiat, els testimonis de lúltim dia de la mare i del fill romanen silenciosos al cap dels anys, diuen que no es van adonar realment de res. Per tant, lElika creix a partir dels deu anys com si comencés una vida nova. Un cop arriba a ledat adulta es proposa aclarir no solament el que va passar, sinó què pot esperar dun futur amb aquest estigma. Per què ho va fer la mare? I per què no se la va endur
La tercera novel·la de lautora txeca dèxit Viktorie Haniová tracta sobre latracció dels espais buits, sobre la fascinació de caure en la foscor.
