Basada en les peripècies duna família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena democions, dhumor i de tensions en la qual lautor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple dimatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, lestiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas dAiguaviva i els anys dinternat al Collell.
«De dia sempre era obert, perquè la baba feia una colla danys que no sortia. De nit, la clau era al test. Quan arribàvem tard havíem danar-li a dir bona nit, fos lhora que fos, perquè ella no sadormia fins que lúltim havia tornat. Amb dotze germans, sempre nhi havia algun que arribava quan clarejava. No hi feia res. La baba estava desperta, amb el llum encès i la porta oberta:
Bona nit començava a dir quan trèiem el cap. Ja pots entrar la clau, ja no queda ningú fora».
