La primavera de lany 1938, després del trencament del front dAragó per part de lexèrcit de Franco, les tropes republicanes van haver de reorganitzar tots els seus serveis militars. Poblacions lleidatanes i del centre de Catalunya, que fins aleshores havien patit tímidament els estralls de la guerra, van començar a patir-ne directament les conseqüències. La petita població bàsicament agrícola de Pujalt, al llindar entre les províncies de Barcelona i Lleida, nés un cas paradigmàtic. El XVIIIè Cos dExèrcit republicà la va escollir com a epicentre pel descans i ensinistrament dels seus soldats. Aquest llibre ens explica, gràcies a la consulta de fonts orals, arxivístiques, hemerogràfiques i arqueològiques, les claus per entendre les vicissituds i intromissions castrenses en els afers locals. La complexa estructura despai que requeria aquesta nova base dinstrucció avituallament, higiene, descans els conduí a la requisa de múltiples edificis i al bastiment de nous equipaments per als futurs soldats de la república. La difícil adaptació i encaix entre ambdós comportà laparició de múltiples friccions, entrebancs i estranyes morts. Molts daquests espais shan convertit en vestigis històrics de primer ordre, que han estat museïtzats en un Memorial únic a nivell espanyol.
