Vivim un moment dincertesa absoluta, de canvi i desori global. El model social europeu occidental nascut
després de la II Guerra Mundial el 1945 està arribant al seu final? Lestat del benestar i lhegemonia de les classes mitjanes semblen perdres en el passat mentre el present i el futur salbiren plens de dubtes i pors.
Davant dun panorama semblant, les respostes per part de les societats europees i occidentals en general han estat diverses. Si algunes han reaccionat a través de forces populistes o dextrema dreta, de moviments de protesta al carrer i, a les institucions, des de posicions moderadament desquerres, a Catalunya sha produït un fenomen particular. El Procés independentista iniciat el 2012, amb els seus errors i virtuts, ha fet convergir en un mateix moviment de masses, horitzontal i de baix a dalt, la reivindicació dun Estat català sobirà separat dEspanya amb la supervivència de la classe mitjana i el canvi de rumb de les tendències econòmiques
globals al centre.
El fracàs de la traducció daquesta doble dinàmica -on intervindran qüestions lingüístiques, de cultura política i polítiques governamentals i de riscos calculats- a una praxi articulada en partits polítics serà la clau per a entendre el no menys remarcable desconcert de lindependentisme català. Un exemple més de la desorientació de les societats europees.
