Poesia escènica V: Ser al món l'any 1953 aplega tres obres de Joan Brossa escrites aquell mateix any: La xarxa, El torrer i La jugada. Són textos que permeten entrar a fons en l'univers de l?autor per tal com, ja des dels títols, en plantegen alguns dels símbols, recursos i estructures recurrents. La xarxa és el parany de mites, paraules i contingències en què vivim atrapats tots els individus. Condiciona la nostra vida i ens pot abocar a un destí fatal. La torre és l'espai que empresona, però també aquell capaç de sobresortir per veure la vida des de l'alçada, prendre?n consciència i il·luminar els altres navegants de l'existència. Aquesta, als anys cinquanta com encara avui dia, consisteix en un seguit de jugades que els homes es fan els uns als altres per tal d'obtenir beneficis materials a qualsevol preu. Són tres obres, doncs, que donen visions tràgiques i desencantades de la condició humana indestriablement lligada a les circumstàncies històriques canviants. Però també contenen humor, crítica i esperança. La salvació pot trobar-se en l'amor passional que senten els protagonistes de La xarxa ?que són els llegendaris Tristany i Isolda buidats de la seva aurèola mítica? o en el quotidià del matrimoni d?El torrer. Però, com apunta aquesta obra, es troba sobretot en el coneixement adquirit a través de l'experiència per mitjans que superen els estrictament racionalistes. A més, La xarxa i La jugada han esdevingut peces emblemàtiques de la història del teatre català. Les dues han estat representades amb més d'un muntatge. El de 1960 de La jugada obtingué un ampli i polèmic ressò. Per la seva banda, la primera representació de La xarxa el 1954 fou cabdal per al descobriment de l'actriu Julieta Serrano. Mentre que el muntatge que se'n va fer el 2005 a l'Espai Escènic Joan Brossa va suposar el gran llançament crític i públic de Sílvia Bel.
