Amb aquest llibre de poemes, el tercer del seu recorregut poètic, Guim Valls vol retre homenatge a una de les seves passions dinfantesa: la mitologia, especialment la grega, i encara més especialment, els monstres que poblen la mitologia grega.
En el llibre, una serp antiga guarda el lloc i el seu ull és una font oracular i murmuriosa. La serp només té tractes amb pastors a la ventura i ramats suculents. Fins que arriba el déu arquer i la mata. Així, amb el vessament de la sang del monstre i una consegüent purificació, queda fundat loracle de Delfos.
Guim Valls reflexiona sobre el fet que sempre satribueix al déu la part de glòria i el fet dhaver donat als homes un espai des don poder copsar entre línies els misteris del destí; i els proposa endinsar-nos un moment en lull anterior, el de la serp, que és don prové el poder que el déu va cobejar i va fer-se seu.
El llibre té una coberta texturitzada que imita la pell duna serp, i que el lector podrà percebre quan remeni el llibre a les llibreries.