Quan el New York Times publica un vídeo en 360 graus dun 4 de 10 amb folre i manilles és perquèplàsticament és impressionant. Centenars de cossos amuntegats, músculs en tensió, fragilitat, el públicaguantant la respiració... i una petita enxaneta de 8 o 9 anys marcant la frontera entre lèxit i el fracàs. Peròsi la Unesco va declarar els castells patrimoni immaterial de la humanitat (2010) no és, només, perquè elscastells siguin espectaculars i emocionants. És, sobretot, perquè sota aquestes construccions mastodòntiquesno hi ha només els baixos; hi ha colles castelleres. Entitats que lluiten, gaudeixen i es sacrifi quen diaa dia per aconseguir-ho, que han creat un teixit social dens, divers i ric i que fa perdurar uns valors que vanmés enllà de lestètica majestuosa dels castells.
