La Lori, asseguda davant els miralls del cafè Barbieri de Madrid, comença a teixir i desteixir el fil duna història, la seva i la del seus pares, la de la seva ciutat, la de la seva família, la de la seva classe social, la del seu cognom, la de la seva llengua, la història que es va a negar a viure i de la qual va renegar per tornar a néixer en un altre lloc escollint la cultura francesa per plantar cara al seu destí.
Després de dècades de negació dels seus orígens, i després del naixement dels seus fills i de la mort dels pares i la germana, la Lori està preparada per escriure sobre ella mateixa. Reflexiona sobre el sentiment de vergonya, sobre la necessitat de fugida i sobre la construcció de la identitat personal
a través de labandó i la ocultació de lentorn natural: la família, la llengua, el lloc de naixença. Indaga sobre les arrels daquest canvi de llengua com a força que forma la identitat intel·lectual, social i vital de lautora.
Una història de trencaments per construir una individualitat no tant llunyana dels secrets amb els quals sarribarà a reconciliar.
Per qui em prenc és un text que parla de la família i de la llengua materna.
Trenca qualsevol visió plaent del bilingüisme, i situa en el llenguatge les tensions ètiques que travessen tota persona. Una història que ens situa en el camí duna cerca identitària que porta lautora a sobrepassar les fronteres i les limitacions imposades pels condicionaments socials i personals a través de lelecció del francès com a llengua dexpressió i dafecció.
Lori Saint-Martin, nascuda el 1959 a Kitchener, Ontario, va ser professora destudis literaris a la Universitat de Quebec a Montreal. Especialista en feminisme i literatura (sobretot quebequesa, però també francesa, nordamericana i anglocanadenca). Va coordinar lInstitut de Recerca i Estudis Feministes de la UQAM4 i va ser admesa a lAcadémie des lettres du Québec poc abans de la seva mort loctubre del 2022.
Va traduir més de cent obres de langlès al francès dautors com Margaret Atwood, Carol Shields, Mordecai Richler, Naomi Klein, Maya Angelou, Alistair McLeod, Neil Bissondath y Lori Lansens.
De família de parla anglesa, de molt joveneta va desenvolupar una passió per la llengua francesa. Va fer els seus estudis de literatura encara a Ontario, el doctorat a la ciutat de Quebec, a la Universitat Laval i, després dun temps a Toronto, el 1991 es va establir definitivament a Montreal.
Allà es va dedicar a lensenyament universitari, la investigació i la traducció, per la qual va rebre diversos premis. A més de Per qui em prenc, va escriure la novel·la Les portes closes i els reculls de contes: Mon père, La nuit i Mathématiques intimes: microrécits.
