Pedra de tartera és la història de la Conxa, una dona d un poble del Pirineu. Des de la soledat duna porteria de Barcelona, amb el cel lluny i els estels espantats, recorda la seva vida: els dies lluminosos d amor i els foscos, de guerra i silenci. «Ningú no em demanava als anys vuitanta del segle XX que escrivís aquesta primera novel·la i tampoc ningú no em demana avui, a trenta anys de la publicació, que la reescrigui. Però, en cada un dels moments, he sentit la necessitat de fer-ho. He intentat portar a terme una acció difícil, reescriure una novel·la que ha tingut una gran acceptació des del seu naixement, que ha tingut més de quinze traduccions a altres llengües i que tenia laire destar closa. Ho he fet a plena consciència, tan sols perquè estava convençuda que era possible millorar-la. He respectat lescriptora que vaig ser, sense renunciar a lexperiència posterior, de quasi trenta anys. Potser aquest text reescrit significa tan sols mirar la llosa grisa després de polir la pols de dins les escletxes, o bé acceptar de veure-la coberta dun liquen amic, amb una capa color rovell, que els anys li han deixat». Maria Barbal
