La lluita de les treballadores i treballadors de Panrico suposa un clar exemple de dignitat i valentia contra una lògica econòmica i social inhumanes. Es tracta dun conflicte que irromp en una etapa datac als sectors de la classe treballadora que havien conquerit les millors condicions laborals durant les darreres dècades. En aquest context, la vaga indefinida que es convoca l'octubre de 2013 a la fàbrica de Panrico a Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona) agafa tothom per sorpresa. Sota el lema Zero acomiadaments, zero retallades, mantenen un pols de fins a vuit mesos amb la direcció de lempresa però també amb el govern dArtur Mas i la direcció del sindicat majoritari a la planta, CCOO, i protagonitzen la vaga més llarga coneguda des de la transició. A partir de la lluita de Transports Metropolitans de Barcelona pels dos dies de descans (2008), el conflicte de Coca-cola a Fuenlabrada i la vaga de les plantilles externalitzades de Telefònica-Movistar (2015), Panrico: la vaga més llarga intenta recuperar alguns dels elements clau a lhora dobtenir derrotes i victòries en les lluites laborals
