Leopardi comença a escriure les Obretes morals lany 1824, a partir de les reflexions filosòfiques que abocava en el Zibaldone sobre la condició de les persones en el si duna natura i un univers essencialment indiferents al destí dels homes. I ho fa amb una gran varietat de formes literàries, elegants i plenes dironia, en què dominen els diàlegs a lestil de Llucià de Samòsata, escriptor grec del segle II dC. Malgrat la seva aparent lleugeresa, aquestes obretes desmenteixen la concepció optimista del pensament il·lustrat, és a dir, la idea del progrés de la humanitat, la il·lusió que la felicitat és a labast de tothom, la visió encara antropocèntrica de lunivers o la immortalitat de lànima. Aquesta joia de la literatura universal, tan subversiva com summament divertida i brillant, sorprèn el lector actual per la seva modernitat i lindueix a reflexionar sobre el sentit del dolor i del malestar humans.
