Al llarg del segle XX, la música occidental va experimentar canvis i alteracions ben significatives fruit de lexperimentació que els músics i artistes més innovadors van portar a terme a la recerca de noves fórmules dexpressió. Apostes divergents, moltes vegades radicals, van portar a replantejar el concepte de música, i van estendre tant els seus límits que, com diuen Llorenç Barber i Montserrat Palacios, han obligat a escoltar amb «orelles noves». Música no comença amb la clau de sol. Quatre històries dheterodòxia musical i sonora a València durant el segle XX és un intent de completar el relat històric musical daquesta ciutat amb algunes aportacions que albiraren horitzons més amples, que exploraren més enllà de lestàndard i que, precisament per això, han estat abandonades i relegades a habitar en els marges. El llibre sestructura en quatre capítols que es corresponen monogràficament amb cadascuna de les propostes rescatades: el microtonalisme dEduardo Panach i el seu treball a la conquesta del total sonor; laplicació de lelectricitat i electrònica a la música de Juan García Castillejo i el seu quasi mític aparell electrocompositor, capaç de crear i fer sonar obres automàticament; el Circuit Perifònic que José Val del Omar va instal·lar pels carrers, amb una calculada xarxa daltaveus que, amb música i paraula, complementava el paisatge sonor de la ciutat; per acabar amb el grup Actum, pioner valencià i espanyol en el seguiment del corrent experimental que va recórrer Europa i Amèrica a partir de l'obra i pensament de John Cage.
