Jaume Pont (Lleida, 1947) Ha estat professor a les universitats de Barcelona, Poitiers, Nàpols, Illinois, Mar del Plata i Littoral-Côte dOpale, i, darrerament, Catedràtic de Literatura Espanyola Moderna i Contemporània a la Universitat de Lleida. És autor de nou llibres de poemes: Límit(s) (1976), Els vels de leclipsi (1980), Jardí bàrbar (1981), Divan (1982), Raó datzar (1990), Vol de Cendres (1996), Llibre de la Frontera (2000), Enlloc (2007), Laltra llum. Poemes 1976-2011 (2015) i Càntic dombres (2017). Ha rebut els premis Vicent Andrés Estellés, Crítica Serra dOr (dues vegades), Premi Nacional de la Crítica i Carles Riba. El 2012 li va ser atorgat a París el Premi Europeu Virgile de poesia en reconeixement a la seva obra poètica, traduïda en la seva totalitat al francés. Ha estat traduït a vint-i-sis llengües. Destaca, també, el seu ingent treball en el camp de la crítica literària. Com ha assenyalat el crític Alex Broch, lobra de Jaume Pont és, per la seva singularitat, «una de les més coherents i suggestives de la poesia catalana actual».
La seva poesia, arrelada a les contradiccions existents entre paraula, temps, amor i mort, sobresurt per la intensitat expressiva i la força enlluernadora de les seves imatges. A Mirall de negra de nit, la vivència de la pèrdua, la mort de laltre i labsència com una experiència transformada en llenguatge com a única possibilitat de subsistència, confirmen la veu poètica de Pont com un dels cims contemporanis de la nostra literatura.
