«Els homes morien mentre jo era al seu costat. Era l'estiu i havien estat entrenant-se molt abans de creuar l'Ebre. Els seus cossos eren bruns i bonics. [] És tan difícil de fer un home, i tan fàcil enviar-lo a la mort! Mai no oblidaré l'Ebre. Si anaves a fer un tomb pels voltants de la cova, podies sentir l'olor de la mort.» Aquestes paraules són d'una dona britànica que va ser a la cova hospital de la Bisbal de Falset l'estiu de 1938. Una de les moltes persones que recordaven clarament la cova i els emotius dies en què rebrotaven les esperances en una victòria republicana, abans que fossin destruïdes un cop més per la derrota a la batalla de l'Ebre. Aquest llibre recupera aquells temps turbulents endinsant-se en els testimonis de brigadistes internacionals, periodistes estrangers i habitants de la Bisbal de Falset. Les seves paraules contribueixen a comprendre els drames de la vida i la mort que succeïen més enllà del camp de batalla. Durant les dècades posteriors a la guerra, els records d'aquestes experiències varen anar per camins radicalment diferents. L'autora compara les pautes, britànica i espanyola, de record públic i privat i conclou amb una perspectiva personal de la cerimònia commemorativa que es va fer a la cova l'any 2001.
