LLAVINA I MURGADAS, JORDI / LLAVINA MURGADAS, JORDI
AUTOR
Nascut a Gelida el 1968 és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i fa dues dècades que es dedica professionalment al periodisme. Va presentar i realitzar, durant cinc anys, el programa de llibres diari Fum d'estampa, a Catalunya Cultura. Com a crític o columnista, publica regularment a El Punt, La Vanguardia, Sàpiens, El Mundo, Avui i El 3 de vuit. És autor dels llibres de poemes La corda del gronxador (premi Joan Alcover de poesia), Diari d'un setembrista (premi Alfons el Magnànim i premi de la Crítica Serra d'Or), País de vent (premi Vila de Martorell ), Vetlla (Premi Octubre 2011 i Premi de la Crítica) i Contrada. Com a narrador, ha tret Ningú ha escombrat les fulles, Londres nevat i la novel·la El llaütista i la captaire. Ha publicat la novel·la per a infants L'arqueta dels rellotges (Cruïlla). Col·labora amb el Museu de la Vida Rural en tasques de promoció, i dirigeix la col·lecció de temàtica etnogràfica del mateix museu. És membre de l'Acadèmia Tastavins Penedès.
SINOPSIS
Aquest que el lector acaba de llegir no és, estrictament, un llibre sobre la mort. Certament la mort ?que ja forma part del títol mateix de l?obra? determina l?orientació de la majoria dels poemes (¿hi ha, però, cap poema escrit a consciència l?orientació del qual no depengui de la brúixola única de la Desconeguda?). La mort o, potser d?una manera més precisa, la pèrdua, en un sentit ampli. I, tanmateix, jo vull creure que Matí... és una obra que tracta de la vida, i que ha arribat als vostres ulls tota bombollejant dels assumptes que solen omplir l?existència de qualsevol persona: el cos, els fills, el somni, els amics, la por, el sexe, la joia, el menjar, l?angoixa, els animals, el desencant, la música, l?esperança, les cases, el desig, el silenci, el dolor, l?absència, l?eufòria, el desfici, els indrets, l?amor, la malenconia, la llum, la fosca... També el mal de coll, la gana, alguns objectes insignificants, els diners. I, per damunt de tots ?i per damunt de tot?, tal vegada el temps i la memòria. He d?admetre, però, que, sense haver viscut l?experiència, a final del 2012, d?acompanyar l?amic Antoni Magrané Prades en els seus últims tres mesos de vida ?i, per raons que ara no cal explicar, ho vaig fer dos o tres cops per setmana?, probablement jo no hauria escrit aquest llibre. O, almenys, és segur que no l?hauria escrit exactament així. La vivència d?aqueix fet ?la malaltia que l?anà consumint a poc a poc i, finalment, el traspàs, la desaparició? no es troba en cap detall precís de l?obra. Però, en canvi, diria que el sentit d?aquella emoció tan trasbalsadora que em continua entristint quan la recordo està dissolt en força dels poemes de Matí de la mort.
