Maremar narra la història de la Jalila, una noia que fuig de la guerra de Síria i arriba a lilla de Lesbos, Grècia. En Cesc, un home compromès amb la solidaritat dels refugiats, i lEva, la seva parella, lajuden a instal·lar-se a Barcelona.
A través descenaris geogràfics diversos, que conflueixen a la ciutat, la Jalila analitza la seva experiència i altres aspectes de lexili. A més, la noia coneix en Joan, germà del seu pare adoptiu, un periodista amb qui inicia una història damor.
Un fet misteriós, associat a una vella masia, als avis den Cesc i a la postguerra uneix el passat i el present. Com si un mateix dolor sassimilés, des de latituds i èpoques ben diverses, el sofriment de la Jalila es relaciona amb altres formes afins de patiment, que en Joan ha documentat arreu del món. La conscienciació de la Jalila, juntament amb el treball fotogràfic den Joan, converteixen les tràgiques vicissituds que conflueixen a Maremar en una vindicació de la força transformadora de la dignitat humana.
