Maurici Serrahima ens acosta a Proust, vida i obra entrelligades. L?admiració, la passió i la profunditat amb què s?hi endinsa ens permet entendre millor no tan sols el «temps perdut», sinó també la tècnica d?una escriptura que furga els replecs més profunds de la memòria per capturar-hi instants d?un món que ja no existeix. Afectat com Proust per les crisis asmàtiques, Serrahima ens exposa la seva teoria dels talls amb la realitat i aborda la vida de l?escriptor amb empatia. Però el mèrit del seu assaig és que no substitueix la lectura de Proust per una reflexió més o menys brillant, sinó que aboca el lector precisament a llegir-lo: a descobrir l?arquitectura subtil d?una obra que va canviar definitivament la literatura.
