La resistència armada antifranquista va representar el major esforç que hi haguè
per enderrocar la dictadura de Franco. Els recursos humans i materials dedicats,
incorporats des de linterior i enviats des de França (especialment pel PCE), pretengueren
bastir un projecte armat per restaurar la República. Significant tant
la consagració del compromís antifranquista dexiliats o represaliats com un
refugi per escapar de la repressió i per sobreviure, implicà esperances, grans expectatives
i enormes i valuoses pèrdues. Lobjectiu de la present obra, és efectuar
un anàlisi de lAGLA (Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón), des de lòptica
territorial i del component humà que integrà i col·laborà amb lAgrupació.
El caràcter i la procedència dels integrants, així com el procés de formació
daquella resulten essencials per entendre les seves peculiaritats i diferències respecte
les altres agrupacions armades antifranquistes. Així, a més danalitzar la
seva formació, sexposen les característiques de lespai territorial rural, dispers
i muntanyós on sassentà i es nodrí lAgrupació, plantejant la incidència de la
conflictivitat agrària haguda i la complexa relació entre el camperolat i els guerrillers.
Es rescata aquesta gent anònima que integrà lAGLA, a partir dun anàlisi
exhaustiu de la seva heterogènia composició interna i de les variades trajectòries
i perfils dels seus membres. Junt a ells, sanalitza el polièdric paper assumit per la
població civil (tant masculina com femenina), particularment masovers, vital en
el naixement, consolidació i final de les partides, així com les formes i els efectes
duna repressió antiguerrillera que degollà lAgrupació i trasbalsà enormement
el territori.
