Un retrat dels rostres múltiples de lopressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o lexplotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa. A Lluny enllà el cel del sud, Joseph Andras camina per París darrere dels passos del fantasma de Nguyen Ai Quoc, un jove vietnamita que va arribar a la ciutat cap a 1917 o 1918 i que més endavant es convertiria en Ho Chi Minh, líder independentista i figura emblemàtica del comunisme. Mentre busca el rebel que va precedir el revolucionari, Andras rescata lhome, amb els seus dubtes i fracassos, i rebutja lheroi, la figura en blanc i negre; al París dels armilles grogues, les petges que en troba es barregen amb les daltres lluites.A Així els fem la guerra (el segon dels dos títols daquest volum) les lluites sestenen per diversos països al llarg de tot un segle: al Londres de 1903, la vivisecció dun gos amb fins experimentals desperta les primeres protestes animalistes, que topen amb la resistència dels estudiants de Medicina; el 1985, a Califòrnia, el Front dAlliberament Animal rescata un macaco al qual han cegat per provar el funcionament dun sonar, i el 2014, a CharlevilleMézières, és una vaca qui sembla alliberarse a si mateixa quan salta del camió que la duia a lescorxador.Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i lescepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de lopressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o lexplotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.
