Més enllà de la seva dimensió religiosa, al llarg del segle XIX les grans catedrals gòtiques van fascinar més dun escriptor i artista, dels romàntics als decadentistes, de Victor Hugo a John Ruskin, de Turner als pintors impressionistes. Gràcies als nous procediments de reproducció gràfica i als primers viatgers culturals, la imatge de la catedral es va fer més popular que mai i es va convertir en una metàfora dialèctica que acollia memòria i present, art i religió, bellesa i misteri, llums i ombres. Aquest llibre es proposa reflexionar sobre Josafat de Prudenci Bertrana des duna perspectiva comparada, posant aquesta novel·la en relació amb la literatura i les arts del seu temps i interpel·lant el lector actual. La catedral de Girona hi és un personatge essencial i les relacions de Josafat amb els personatges femenins, veritables femmes fatales, semblen una relectura del mite de la bella i la bèstia, dins un esquema propi de la narrativa modernista que oposava natura i cultura, passió i raó, el Bé i el Mal.\nAmb el títol «Llibres, monstres i catedrals», es va organitzar lany 2006 un cicle de conferències per recordar el centenari de la primera edició de la novel·la Josafat de Prudenci Bertrana. Hi van participar Xavier Pérez, professor de Narrativa audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra; Emili Olcina, escriptor i traductor especialitzat en narrativa fantàstica, i Laura Mercader, professora de Teoria de lart de la Universitat de Barcelona. Ara es donen a conèixer els textos de les intervencions que es van llegir en aquella ocasió, convenientment revisats i actualitzats pels seus autors, però, a més, shi ha afegit una conferència inèdita de Maria Barbal, un article de la filòloga Glòria Granell i ledició, a cura de Xavier Pla, del manuscrit inèdit de Josafat que es conserva al fons Prudenci i Aurora Bertrana de la Universitat de Girona. \n
