Posem que una plaga testamentària esborra tot rastre de vida humana dels Països Catalans. Posem que Les espines del peix es troben a la caixa d'acer més resistent que un dia arribi a inventar-se. Les pàgines que les componen serien suficients per explicar la història d'aquest racó de món a les generacions que apareguin mil·lennis més tard.
Les espines del peix són la crònica novel·lada de Benià, un poble costaner imaginari que en cent anys passa de ser un lloc recòndit a convertir-se en la destinació turística predilecta de mitja Europa. Cent anys: l'emigració per la pobresa valenciana, la connivència dels poders polítics i religiosos, l'intent de substitució lingüística, la invasió de funcionaris de l'Estat, la venta del paisatge.
Durant els anys noranta va viure's una gran desbandada de valencians llicenciats en filologia catalana cap al Principat i les Illes. Amb tot, alguns van quedar-se a guardar el país. És el cas de Josep Colomer (Benitatxell, 1957), que aprofita la saviesa acumulada amb els anys per deixar-ne testimoni amb distància, sentit de l'humor, gran riquesa lèxica i vivesa de l'expressió.
