El 23 dagost de 1989 dos milions de báltics es van donar la má per recuperar la propietat dels seus països, perduda exactament cinquanta anys abans pel Pacte Molotov-Ribbentrop. Luna al costat de laltra, totes aquestes persones van dibuixar sobre el mapa dEuropa, des de Tallinn fins a Vílnius, un camí de sis-cents noranta quilómetres, la Via Báltica. Sen van sortir i poc després quedaven restituïdes les repúbliques dEstónia, Letónia i Lituánia, alliberades del domini soviétic.Han passat tres décades i ara Jordi Arrufat en fa balanÇ. Després de recórrer-la a peu i de parlar amb els seus protagonistes ùi amb els que se nhan beneficiatù, escriu un relat fresc i documentat perqué entenguem qué queda daquella proesa histórica en lesperit i la memória dels estonians, els letons i els lituans. Sabrem com va ser possible organitzar la Via Báltica superant les adversitats, sense móbils ni internet i sota un régim totalitari i violent.La Via Báltica és el retrat dunes societats dinámiques, instal·lades ja a lEuropa democrática, que encaren el futur, tot i la bel·ligeráncia de Rússia
