MARIA COLL I PIGEM-JOSEP PUIG I PLA
A Catalunya, la segona meitat de la dècada dels anys cinquanta del segle passat va quedar marcada en la memòria d'aquells que la van viure com una època de revolta continguda, avantsala dels esbojarrats i radicals anys seixanta. En aquest període de calma tensa va tenir lloc a Barcelona un dels esdeveniments més importants d'aquells anys, sovint oblidat pels historiadors, especialment per les conseqüències que comportà en la futura organització de l'heterogeni moviment antifranquista: l'anomenada segona vaga de tramvies. Durant les dues darreres setmanes de gener de 1957 els ciutadans de Barcelona, davant un increment del preu del bitllet, van decidir abstenir-se dels transports públics.La segona vaga de tramvies, a diferència de la primera, no va ser una vaga completament espontània, sinó que fou instigada per diversos grups antifranquistes que per primera vegada s'unien en una mateixa acció.
