Si en parlar d'història cultural espanyola s'ha de deixar de banda, pel seu caràcter autònom, la cultura catalana, cal esbrinar el procés mitjançant el qual s'ha arribat a aquesta situació d'independència. El llibre de Pérez Nespereira estudia i aprofundeix en el fenomen de la secessió catalana des de diversos aspectes, sobretot des del seu component cultural. El llibre pren com a eix d'estudi l'Ateneu Barcelonès, pel seu caràcter de centre de sociabilitat intel·lectual per excel·lència al darrer terç del segle XIX a Barcelona i, per extensió, a Catalunya. Al Principat es va desenvolupar progressivament una trajectòria cultural cada vegada més diferenciada de la de la resta de l'estat, la qual cosa es comprova a partir de l'estudi de la crisi de l'Ateneu, les seves dinàmiques culturals i les revistes culturals de l'època. Les arrels de les diferències es poden trobar tant en factors materials com en la pervivència a Catalunya, a desgrat de l'estat de repressió, de les seues aspiracions nacionals. En aquesta combinació d'elements es troba el miracle de la supervivència de Catalunya com a poble.
