El llibre no va ser la principal aportació de la impremta al progrés de la Humanitat. La contribució més significativa la més revolucionària va ser la producció duna sèrie dobres menors que van afavorir la modernització de la societat. Partint daquesta idea, lautor planteja un canvi de paradigma en la valoració sobre limpacte de la invenció de la tipografia. Prenent el cas de la Catalunya dels segles XVI al XVIII, shi mostra com la impremta va incidir en gairebé tots els àmbits de lactivitat humana. La utilització generalitzada i extensiva de butlletes semblants als actuals formularis va millorar el funcionament de ladministració i de les institucions, la recaptació dimpostos, el comerç i el transport marítim; va contribuir a la salvaguarda de la salut i de lordre públic i va ajudar a organitzar la justícia, la defensa i la pràctica religiosa. Lús de la impremta, a més, no va ser exclusiu de les ciutats, sinó que va arribar també a làmbit rural. En combinació amb el correu, va afavorir la comunicació, la circulació de la informació, la governabilitat i la cohesió territorial. Els llibrets densenyament van tenir un gran importància a lhora dinstruir el poble en la lectura. La revolució de la impremta fou possible perquè els tallers tipogràfics es convertiren en extraordinaris instruments de fabricació de paper imprès a gran escala, amb una capacitat productiva que els situava a lalçada dactivitats més pròpies de lera industrial.
