A La remor, tan salada shi troben, dentrada i per cloure, les
remors incessants dun baix continu: la pugna pel com dir i
la batalla amb la bèstia, o com poder-se protegiramb quina
paraula!del so constant del pas del temps. Entremig hi ha
tot allò que queda sota la pell: del cap als peus, les venes
obertes pel remugar de les entranyes.