Una de les veus més interessants del pensament filosòfic i polÃtic català . Un destil·lat de la lliçó polÃtica i vital més important apresa durant deu anys a Nova York.
La perplexitat és un llibre sobre el moment en què dos grups humans, o dues persones, són incapaços de comprendreÂ’s i es queden perplexos davant les esperances dels altres. Per explicar-ho sÂ’hi barregen tres eixos. El primer, lÂ’experiència de deu anys de viure a Nova York —el perÃode dÂ’Obama a Trump—, amb la descripció de les quotidianitats, la gent i la vida a Nova York i als Estats Units. El segon, la polÃtica i la història a partir dÂ’escenes concretes, realitats culturals concretes, polÃtics concrets. I el tercer, les reflexions interiors de lÂ’autor, amb referències al passat, als dubtes, a les esperances i als fracassos, a les lectures i als fets que ens fan créixer, a la perplexitat mateixa.
Una vegada li vaig preguntar a la meva à via Teresina si creia en Déu. Em va dir que sÃ. «I què ens passa quan ens morim?», vaig preguntar-li. La perplexitat és un moment suspès en el temps, gairebé etern, totalment espiritual. Rere la incapacitat dÂ’imaginar que lÂ’altre defensa el seu món per amor, rere la creença que lÂ’altre només pot estar operant de mala fe o que és curt de gambals, hi ha també la voluntat de defensar el teu món amb el teu amor, perquè un món és una memòria tant com una aspiració. En el cor de la perplexitat hi ha la incomoditat davant dÂ’una contradicció, davant dÂ’un absurd.
