Aquesta és probablement una de les obres més importants escrites en les últimes dècades pel que fa a la història social i urbana de Barcelona en lexplosiu primer tram del segle XX. La seva lectura multidisciplinar i multicausal dels esdeveniments, labast de la investigació històrica (quaranta anys), la minuciositat del treball amb les fonts i lactualització i complexització dalgunes lectures històriques la fan una de les obres més completes sobre aquest cicle, amb el fil duna prosa àgil, profunda i entenedora.
La lluita per Barcelona és una aportació capital a la història de lanarquisme tant a Barcelona com a Catalunya, i també de la seva influència a la resta de lEstat i a Europa. Chris Ealham aborda tant levolució històrica de lanarquisme a través dels seus debats i conflictes com la seva manifestació concreta en la realitat barcelonina, alhora que dibuixa la relació i l'antagonisme entre la ciutat proletària i la ciutat burgesa enmig de la formació i levolució de Barcelona com a metròpolis incipient.
Amb una capacitat impressionant dentrellaçar lectures historiogràfiques, culturals, polítiques i simbòliques, Ealham ens mostra lespai obrer com un espai de construcció cultural complex, que lautor anomena com a «urbanisme proletari». Aquest, profundament arrelat a les idees llibertàries, edifica una cosmovisió pròpia, en la qual les classes populars construeixen una economia moral singular i disputen la ciutat també en el terreny ideològic, amb pràctiques com lautogestió i lacció directa plasmades en processos dautonomia i autovalorització col·lectiva.
Avui que les ciutats shan convertit precisament en territoris dapropiació, despossessió i expropiació de les vides de qui les habitem, probablement La lluita per Barcelona, on la contesa per lespai, la vida i lemancipació són tres eixos duna mateixa lluita, ens pot aportar claus per tornar a delimitar els territoris en disputa.
