En la pintura de Johannes Vermeer, abunden les escenes quotidianes en una habitació il·luminada per una finestra. El realisme minuciós dels seus quadres no seria possible sense aquesta font de llum. De la mateixa manera, per escriure sobre la intimitat d'una persona es necessiten llums que la il·luminin, des de dintre i des de fora, amb intel·ligència, franquesa, valentia i sentit de l?humor. La finestra de Vermeer és el diari d'un any de la vida d'un poeta culte i vital com el mateix Pere Rovira. Amb claredat i sense timidesa l?autor ofereix al lector gustos, amors, aversions i una visió del món neta com un matí ventejat d'hivern..
Pere Rovira (Vila-seca de Solcina, 1947) ha publicat els següents llibres de poemes: Distàncies (València, 1981), premi Vicent Andrés Estellés, Cartes marcades (Barcelona, 1988), La vida en plural (Barcelona, 1996), La mar de dins (Barcelona, Proa, 2003), premi Carles Riba, Poesia 1979-2004 (Barcelona, Proa, 2006), Vint-i-cinc flors del mal de Charles Baudelaire (Lleida, 2008), Les roses de Ronsard (Barcelona, Proa, 2009) i Entre nosaltres (Lleida, 2010). La seva obra poètica ha estat traduïda a l'anglès, al francès, a l'espanyol, al gallec, al rus i al polonès.En prosa, ha publicat Diari sense dies (Barcelona, Proa, 2004) i la novel·la L'amor boig (Barcelona, Proa, 2007), premi Ciutat de Barcelona. També és autor de quatre volums d'assaigs sobre poesia moderna.Viu a Alpicat (Segrià) i és professor emèrit de la Universitat de Lleida.
